De puny i lletra,
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somni. Mostrar tots els missatges
dissabte, d’octubre 23, 2021
dijous, d’agost 29, 2019
Somiar es viure, despertar es morir a la vida.
De quan s’és viu.
En el seu cas, sols
des de dins podia reflexar el que hi ha fora.
I aquella nit
passada dins sols hi havia hagut instants de plaer...
Un somni de vida de
goig compartit...
Una casa , ell en
ella i una visita meravellosa...
La casa molt
familiar: una suma de totes en les que havia viscut al llarg de la
seua vida...
La visita: una
curiosa i atenta senyoreta que desitjava endinsar-se en cos i ànima
en la vida d’altre...
I acompanyada d’una
extrovertida germaneta que no parava de descobrir indrets i
amagatalls que el feien descobrir espais vius i comuns de la seua
memòria.
Un somni per a viure
en el somni i no voler despertar la consciencia de la vigília.
Si l’esperit no te
consciència, es lliure, ja que no té sentit la responsabilitat ni
el pecat a l’igual que un maror trenca en la voreta de la mar sense
consciència del seu ser...
Un somni de dos
sers lliures vivint-lo. Dues ànimes o dos sers primigenis.
Somiar així es
viure per a poder despertar.
dissabte, de febrer 11, 2017
A casa amb els meus pares
I
així m’ho va contar: ... els meus pares en sa casa , en
l’esplendor de les seues vides, joves, asseguts en el seu sofà
somrients i feliços. Un dia clar amb la claredat de la primavera,
ben vestits , a la seua... mentre jo desitjava abraçar-los amb totes
les meues forces. Però ells indiferents a mi, deixant-me fer...com
sempre han fet. Sorprés per la meua visió, que per un costat no
acceptava eixa realitat tan viva i tan bella, i, per altre costat la
necessitat d’agrair-los el be i la felicitat que hem van regalar
mentre van viure. I aquesta era la dualitat: mentre van viure, i es
que ara no eren en aquest món on jo visc... i com no ho acceptava
volia despertar del somni que m’atrapava en les seues vides actuals
tan llunyanes a aquest món on vam viure nosaltres tres fa un grapat
d’anys.... Volia despertar del somni perquè no acceptava el que
estava vivint, però era impossible, no despertava del somni, era
real la situació.
A
sa casa, en el menjador-sala d’estar érem. Com un dia qualsevol de
les nostres vides de quan érem vius i d’aquest món. Ells en els
millors anys de parella amb fills. Però en aquest somni el vell era
el fill jove que va viure eixos instants màgics i inexplicables a la
raó.
Impossible
despertar en la vigília de la raó que negava la impossibilitat de
conviure amb els pares morts feia anys, i menys encara amb uns pares
jóvens i bells.
Jo
vaig ser al mateix temps en els dos móns: els d’ells, desconegut
per a mi, i el meu, que no accepta la nova vida dels morts... mentre
atrapat, somiava conscientment una realitat dual inexplicable que
amava.»
divendres, d’octubre 11, 2013
La serp
LA SERP
Realment una serpeta en la meua búsqueda.
Estreta, joveneta, alegre i dotada d’intencionalitat.
Es va clavar en el meu llit mentre jo em
divertia.
La seua presencia alarmà insectes fins eixe moment
ignorats per mi.
Tensió ambiental. Vibracions insòlites. Inharmonia.
Avisat de la seua proximitat, l’agafe com puc
esvarant-se-me entre els dits.
Em mossega per ser jo maldestre.
La mate xafant-li el cap amb els meus dits.
Tova.
Mort instantània de l’enviada.
És ben morta
i en xuple la ferida que m’ha fet en un dit.
Ha vençut l’altre jo.
L’harmonia torna en el contorn habitable, en
tots i cada un dels sers.
Era una serpeta .
Un somni entre dues aigües.
dimarts, de gener 01, 2013
El millor somni, entre dues aigües
D’alcohòlics i altres benaventurances.
Després de beure’s una botella de vi negre envellit
nota el pes dels dos mil·lennis de tradicions al seu voltant. Comprén amb un somriure, que
allò millor de hui, es produirà demà. Decideix, per tant, deixar-se endur.
La ment li dicta un bagatge sòlid gràcies
al seu benestar: ‘El control de la
societat és total’.
Formigues.
Senzilletes formiguetes creant camins, totes
anant i venint queferosament en ordre, sense eixir-se’n dels carrilets nets de brossa, entre els
territoris verges i inexplorats. Un dia totes, de gom a gom, per les vies obertes,
i altre, els camins deserts! Ordre i submissió!
Alerta amb la nostra alimentació mental! formiguetes
orgulloses al servei de reines invisibles
per horribles.
El millor somni es dóna entre dues aigües.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)