Si jo fóra musulmà, o no, i visquera a les rodalies pobres de les ciutats, o no,i no poguera accedir al món del consumir consoles, videojocs, mòbils, cotxes esportius, palaus.... o no, i creguera que em tracten i em miren, o no, com un ciutadà de tercera categoria, o no, i no tinguera família, o no, y vera el meu futur al marge dels "famosos" televisius, i tot allò que considerara injust per a la meua honorabilitat...I si sobretot em considerara diferent...
Si ademés creguera que es pot fer tot, dic tot, per una idea o una religió o una pàtria que considere ultrajades....Si m'ho creguera, dic.
Si ademés coneguera algú que em donara la possibilitat de lluitar per alguna o totes, d'eixes causes i m'invitara a viure en un país on poguera ser algú, i estar ben considerat i estimat i a més m'asseguraren benestar, segurament m'allistaria a la causa. Sempre que m'ho creguera, repetisc.
Per a fer aquest pas, d'allistar-me de mercenari, no sé fins a quin punt l'opció religiosa és rellevant. Posats a matar, matar en nom de déu sembla més rimbombant, ja ho sé, i no hauria justificació més sagrada, per a un amb fe.
El mercenari, abans d'allistar-se no sé quin contracte firma, o no, però de mercenaris sempre n'han hagut.
Els mercenaris de hui van dels més fins, els que treballen en els mitjan de comunicació convencionals, i no són reclutats precisament als extrarradis de les ciutats, sinò en bons col·legis i pertanyen a famílies escollides, als més bruts, els que maten discrecionalment al carrer o a un supermercat...
Un mercenari necessita d'una organització prèvia, amb uns interesos i unes finalitats clares i senzilles.
El perfil del mercenari és humà i el ser humà canvia cada instant. Tot mercenari té un senyor que el sosté. El mercenari posa la cara o la paraula a uns fets.
I així anem en aquest teatre de la vida dels humans on tot el món vol tindre la raó i ser algú! Com lo bonico què és passar desapercebut i viure estimant.
