De quan s’és viu.
En el seu cas, sols
des de dins podia reflexar el que hi ha fora.
I aquella nit
passada dins sols hi havia hagut instants de plaer...
Un somni de vida de
goig compartit...
Una casa , ell en
ella i una visita meravellosa...
La casa molt
familiar: una suma de totes en les que havia viscut al llarg de la
seua vida...
La visita: una
curiosa i atenta senyoreta que desitjava endinsar-se en cos i ànima
en la vida d’altre...
I acompanyada d’una
extrovertida germaneta que no parava de descobrir indrets i
amagatalls que el feien descobrir espais vius i comuns de la seua
memòria.
Un somni per a viure
en el somni i no voler despertar la consciencia de la vigília.
Si l’esperit no te
consciència, es lliure, ja que no té sentit la responsabilitat ni
el pecat a l’igual que un maror trenca en la voreta de la mar sense
consciència del seu ser...
Un somni de dos
sers lliures vivint-lo. Dues ànimes o dos sers primigenis.
Somiar així es
viure per a poder despertar.
