Me’n recorde l’entrevista que li vaig fer, per al setmanari El Vilero, a l’últim alcalde franquista del meu poble. Érem al saló de plens de Ajuntament. Els membres del Consistori m’escrutaven amb perplexitat escoltant les preguntes i, les contestacions del batle, moments abans de començar el ple de la sessió –si no recorde malament, insistisc.
Començada la sessió del ple, em vaig quedar per a testimoniar l’últim ple de l’etapa franquista. Crec –dic , que era jo sol, amb els representants de la família, el sindicat i el poble –o no era així?—no sé, improvise ara mateix.
No sé qui em va enviar a fer-li l’entrevista a l’alcalde, tal vegada va ser per iniciativa pròpia. No ho sé ara. El que puc confirmar és, que l’entrevista es va publicar a El Vilero i la vaig conservar fins fa ben poc. Déu sabrà per on puc trobar-la.
Aquest succés es va donar als inicis de 1979.
Hui, Juan Cotino trenta –dos anys després, s’asseu i s’estrena com a president de les Cors Valencianes amb una creu –de fusta?— al seu davant. Al carrer uns indignats reclamen democràcia.
Sembla que en trenta-dos anys hem viscut un somni de fades.
Estic preparant-me per fer-li l’entrevista pertinent a l’últim alcalde de l’etapa postfranquista. Dissabte serà elegit. Tinc temps de sobra. L’ajuntament és al mateix lloc. Aquesta vegada la publicaré on-line. És l’únic canvi apreciable d’ahir a hui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada