Triangulació

Els camins del senyor són inescrutables....Hui, ara mateix, he compartit uns vins amb els fills de dos persones que es van estimar mentre van viure. Nosaltres, la generació posterior acabem de coincidir en la barra d'un bar.
Per atzar (cosa imposible) una quarta persona ha fet d'amfitrió per a unir-nos en uns nous llaços. El cercle ha esclatat. Els déus ho han permés.... De tres bons amics, dos ja desapareguts d'aquest món, acaben de reconèixer-se'n tres: dos són fills i un és nebot.
Sumant pedaços de la memòria que s'han contat se n'ha creat una altra ben homogènia, tota una herència vital d'un temps passat.
Gràcies, fades, déus.... que heu permés la màgia de l'encontre...i possibilitar la continuació de la història de l'amistat heredada...
Som atents als designis del "Senyor" no veig altra explicació. Coses de l'atzar per alguns.

Una nit especial

Fa molt de temps que no visite este blog. Hui gràcies a una lectura d'una saludable entrada de Marina Castells , que m'ha motivat omplint-me d'energia, vaig a retornar a mi mateix, a dins de mi mateix.
Marina , que no conec de res, em sap molt familiar i estimada. Ella parla d'empoderar-nos, de posar en ús tot el poder que tenim; i sí així és. El poder de crear-nos i manifestar-nos poderosos està a dintre nostre.
Quan s'agafa un ou d'una au i eixe ou es covat per una altra espècie d'au , i sense cap de contacte amb la seua espècie originària, una volta ja gran, el seu cant ens recordarà la seua espècie. La genètica, o allò que jo entenc hui per genètica haurà actuat com un poder des de dins, a pesar del cant dels seus nous pares. Estava dins.
Una llavor de qualsevol arbre també porta el seu poder dins. Creixerà més o menys, dependrà del medi on cresca.
El medi.  Paraula clau. El nostre poder com a criaturas humanes hi és, necessita l'ambient adequat per a florir i manifestar-se.
El camí està traçat.
He tornat...