REFLEXIONEM
Hui, diumenge vint-i tres de setembre, de dos
mil dotze, la gossa i jo acabem de vindre de desdejunar del Massay de Benidorm.
Ho hem fet des de la calor d’un sol de setembre injust per insistent en el
temps dels dies.
La premsa de hui s’enfoca al voltant de
distintes mirades i interessos —res de nou en això. Els meus al voltant de la meua
professió i les meues quimeres. Professionalment estic decebut de les
autoritats educatives i dels meus companys. Els primers entenen l’educació com
una càrrega que han de sortejar en el projecte personal d’enriquiment material en
el món de la política partidista. Els segons, amb mil i un interessos amb mil i
una opció de futur des de l’opció de conservar l’estatus-quo guanyat a pols.
La meua intenció era reflexionar.
Una vida professional, altra que pertany a
identificacions idelògiques quimèriques y una tercera que anomenaré personal: vida
personal quotidiana.
Totes tres unides en la meua persona.
Aquest escrit començarà ara a ser cal·ligrafiat
a mode dietari personal des de la reflexió. O siga, des d’un punt de vista
elaborat per prejudicis. I eixa no era la meua intenció inicial.
Tornem a les intencions primeres: la reflexió, que ja sé que no serà des de la puresa innocent
del pensament. Pensament innocent, he dit! Què coses escric!
Sóc totalment seré, per tant totalment producte
d’una realitat cega i falsa. La consciència en alerta no em deixarà manifestar
la fluïdesa de l’espontaneïtat sincera i certa.
Per a reflexionar en les altures he ser a les
altures. Ara mateix sóc conscient del teclat, de les lletres, de la tauleta que
soporta l’ordinador...i de mi mateix... reflexionaré per a hui o per aquest
instant dibuixat pels mitjans audiovisuals informatius, però no volia exposar opinions...
He d’eixir dels paràmetres que ens
condicionen.... El to que cerque me’l barra l’ego.
......
Hi tornaré, però no seré jo.
