Anit vaig recordar-me al veure el Imperio de los Sentidos. La fatalitat, la sensualitat duta a l'última etapa, la posessió total i excluient. Tot açò ho he experimentat en un altre jo ara. Són fets que et mengen literalment --els què li ocorren al personatge masculí. I tu et deixes menjar a pesar de ser la fi: l'alienació per se.La mort dolça en mans de la "mare".
Hui he llegit l'article de Gregorio Morán sobre l'òpera de Richard Strauss Elektra : ara és la venjança, també, d'una dona. Vull dir que el braç executor és el d'una dona també.La identitat es produeix en el plaer que produeix la mort en aquestos casos insòlits; però ara és la filla. Ens donen vida de plaer i mors en el plaer. Vida i mort en la pel·lícula... en l'opera m'he deixat dur per Gregorio Morán. No sé què en dirà ell.
Ja m'agradaria disfrutar d'eixa òpera, ja!
