dissabte, de febrer 16, 2008

Elektra, segons Gregorio Morán.



Anit vaig recordar-me al veure el Imperio de los Sentidos. La fatalitat, la sensualitat duta a l'última etapa, la posessió total i excluient. Tot açò ho he experimentat en un altre jo ara. Són fets que et mengen literalment --els què li ocorren al personatge masculí. I tu et deixes menjar a pesar de ser la fi: l'alienació per se.La mort dolça en mans de la "mare".

Hui he llegit l'article de Gregorio Morán sobre l'òpera de Richard Strauss Elektra : ara és la venjança, també, d'una dona. Vull dir que el braç executor és el d'una dona també.La identitat es produeix en el plaer que produeix la mort en aquestos casos insòlits; però ara és la filla. Ens donen vida de plaer i mors en el plaer. Vida i mort en la pel·lícula... en l'opera m'he deixat dur per Gregorio Morán. No sé què en dirà ell.


Ja m'agradaria disfrutar d'eixa òpera, ja!


divendres, de febrer 15, 2008

Nagisa Oshima











El Imperio de los Sentidos. Un clàssic que ara torne a fruir. La meua mirada sobre aquesta pel·licula és una altra. L'obra mestra no canvia, la nostra mirada sí. Els anys tenen molt a dir, alguns anomenen aquest fet maduresa.

http://www.youtube.com/watch?v=Ia-nC_FiOGg&list=PLE69A4BB5251F459A&index=84



diumenge, de febrer 10, 2008

Stanley KubricK








video




Un record a una vida de imàtgens del segle passat que m'han acompanyat en el camí de l'aprenentatge quotidià.

dissabte, de febrer 09, 2008

Josep M. Castellet

La claredat en aquest home és manifesta....la vida no ens porta on desitjàvem. Tal vegada ens considerem o ens hem considerat alguna cosa seriosa sobre la terra.Millor Marx --Groucho-- o Monzó --Quim.

Ángel Gabilondo, dixit

Considere Ángel Gabilondo un mestre. No el conec personalment, mai no l'he vist ni l'he saludat. El seus escrits són dels que produeixen un terratremol al meu aturmentat esperit. Aquest que reproduesc --després de comprar-me legalment La Vanguardia -- és una bona mostra del què acabe d'escriure.