On comença la imaginació? i on acaba? La teoria dels pols oposats no és correcta. Tot és en un punt: l'odi i l'amistat, la venjança i el perdó, el blanc i el negre.......La vida és un punt en l'Univers. Ell també és un punt. Déu, tal vegada siga també un punt.
dimecres, de setembre 14, 2005
Semblances
Article lúcid el de Marius Serra ahir a La Vanguardia de Catalunya, d’on si no?, Hi ha malalts dolents i malalts bons? Què és una droga? Dic jo, o millor em pregunte. Hi ha drogues bones i drogues dolentes? Però què és una droga. Que són les drogues? Hi ha comportaments bons i comportaments dolents? Hi ha persones bones i persones dolentes? Hi ha delinqüents bons i delinqüents dolents?Quina bogeria no? Tot és relatiu. Tot depén del punt de vista que adoptes. Del dia , de l’any, del sexe, de la nit , del dia, del lloc. Tot depén de la talaia on t’instal•les. O tal vegada de la circumstància que t’envolta . Qui va dir això?, I per què ho va dir?Doncs, podem parlar d’alguna cosa? Vull dir sense discrimar ningú. Sense classificar en blanc i negre, per exemple. Ahir era antisistema –del moment- hui no tant. Tot canvia? O tal vegada efecte miratge? Hui enemics –o no tant- ahir amics -de veritat- Hui m’he alçat amb una certesa: que acabaré dubtant de tot i de tots. Dubte inclús de mi , no me’n refie. Es pot viure sense certeses?Joan Fuster, recorde ara, va escriure en el segle passat (!¡) sobre els prejudicis. He de tornar-lo a llegir. I també apuntar-me al curset tantes vegades ajornat del tantra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)