Aquest matí ho tenia clar: els hòmens la
mesura de totes les coses. Ara, ja ben entrada la vesprada i després d’haver-me
pres una tassa de xocolate espés, no sé si sabré
explicar els fets que em rondejaven pel cap quan passava de, l’estat de dormir,
a l’estat de vigília, però encara dins del llit, a mitjan despertar.
Ara en la recreació, la raó intervé de plé,
modificant el guió original i lliure, però amb el cap en el coixí i ben tapadet
no podia escriure...
Els hòmens, dic, amb el nostre comportament
afavorim la presència de la història d’una manera ben definida, que és la que
és perquè així hi actuem. Em venia al cap els hòmens que van fer possible Canal
9 a València en tot temps de la seua existència: un bon exemple de la
manipulació acceptada i compartida des de dalt i des de baix perquè així ho
decidiren els seus actors. Els hòmens en la mesura que ho som manipulem des que ens alcem fins que ens gitem. Ni bons ni
dolents: una manera de guanyar-se el sou tothom i des de distintes opcions i
responsabilitats, suposant que existisquen responsabilitats davant d’algú.
Canal 9 sempre ha respost a unes necessitats
marcades pel seu màxim responsable
elegit per una mà del Govern del Consell de la Generalitat. Els interessos
sempre han estat dirigits en un sentit afavoridor a les circumstàncies que
convenien en cada moment històric a una manera determinada de mirar allò que
anomenem realitat. Bé, en estat de
vigília, deia, i em sembla que el fil era el que ara recree. Si l’ens es va convertir en un monstre ha de ser perquè eixe era l’objectiu.
Canal 9 va ser la xispa de la vida en un territori difícil d’anomenar, però que s’estén
des de Castelló a Alacant passant per un històric territori que dóna nom a la
nostra llengua.
Els hòmens, altra volta, però ara de CocaCola s’han alarmat perquè han vist en perill els seus llocs de
treball. Una empresa que guanya diners, però no tants com voldrien i desitjarien
els amos. Els treballadors envasen i fabriquen un producte que ni necessitem ni
falta que ens fa. Ells mateixos, els treballadors, han protagonitzat i han
afavorit un boicot al producte i d’aquesta manera pretenien pressionar a l’empresariat.
Els treballadors d’estes dos grans empreses han mostrat un alt grau de consciència als
que pensàvem que no en tenien. Gran error, la consciència ens unix a tots quan
les circumstàncies ho fan possible i axí es decidix. I no pot ser d’altra
manera. Ni bons ni dolents: hòmens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada