dimecres, de març 12, 2014

Ni bons ni dolents: hòmens

Aquest matí ho tenia clar: els hòmens la mesura de totes les coses. Ara, ja ben entrada la vesprada i després d’haver-me  pres  una tassa de xocolate espés, no sé si sabré explicar els fets que em rondejaven pel cap quan passava de, l’estat de dormir, a l’estat de vigília, però encara dins del llit, a mitjan despertar.
Ara en la recreació, la raó intervé de plé, modificant el guió original i lliure, però amb el cap en el coixí i ben tapadet no podia escriure...
Els hòmens, dic, amb el nostre comportament afavorim la presència de la història d’una manera ben definida, que és la que és perquè així hi actuem. Em venia al cap els hòmens que van fer possible Canal 9 a València en tot temps de la seua existència: un bon exemple de la manipulació acceptada i compartida des de dalt i des de baix perquè així ho decidiren els seus actors. Els hòmens en la mesura que ho som manipulem des  que ens alcem fins que ens gitem. Ni bons ni dolents: una manera de guanyar-se el sou tothom i des de distintes opcions i responsabilitats, suposant que existisquen responsabilitats davant d’algú. Canal 9 sempre ha respost  a unes necessitats marcades pel  seu màxim responsable elegit per una mà del Govern del Consell de la Generalitat. Els interessos sempre han estat dirigits en un sentit afavoridor a les circumstàncies que convenien en cada moment històric a una manera determinada de mirar allò que anomenem realitat. Bé, en estat de vigília, deia, i em sembla que el fil era el que ara recree.  Si l’ens es va convertir en un monstre  ha de ser perquè eixe era l’objectiu.
Canal 9 va ser la xispa de la vida en un territori difícil d’anomenar, però que s’estén des de Castelló a Alacant passant per un històric territori que dóna nom a la nostra llengua.
Els hòmens, altra volta, però ara de CocaCola s’han alarmat  perquè han vist en perill els seus llocs de treball. Una empresa que guanya diners, però no tants com voldrien i desitjarien els amos. Els treballadors envasen i fabriquen un producte que ni necessitem ni falta que ens fa. Ells mateixos, els treballadors, han protagonitzat i han afavorit un boicot al producte i d’aquesta manera pretenien pressionar a l’empresariat.

Els treballadors d’estes dos grans empreses  han mostrat un alt grau de consciència als que pensàvem que no en tenien. Gran error, la consciència ens unix a tots quan les circumstàncies ho fan possible i axí es decidix. I no pot ser d’altra manera. Ni bons ni dolents: hòmens.