Déu meu! Quanta cosa a dir!
Des del cor parlant, que ja és dir, percep un
bon aroma entre la mar estimada i el meu estimat jardinet de les delícies. Sóc
al cim de la contemplació desitjada. Nosaltres som al cim sota la
responsabilitat del meus actes. Amb amor.
Ahir que dóna pas a l’ara de la reflexió. Tot un seguit de quefers treballats
amb estimació que esclaten a la meua vora.
Ara per a demà la llavor portadora del bé. Gràcies a la vida. Gràcies a tots els que
s’han creuat pel meu camí. A tots!
Aprenem
els més maldestres. Aprenem els que sabem que no sabem. Aprenem perquè
la màgia així ho vol.
Sóc feliç. Es nota? Ho sóc ara, entre els que
perceben en silenci.
Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada