Un huracà ens portà anys de riquesa econòmica
i financera. Parle dels últims vint anys, abans de l’esclat de les hipoteques
brossa als EEUU.
A partir de l’esclat als EEUU., es contagià
Europa, partícip necessari en l’assumpte i, s’inicià la davallada de manera
descarada, a Irlanda, Portugal i Espanya.
Els gestors i promotors del miracle econòmic
arreu, ho eren en la creació de fum de boja econòmica, de màgia econòmica. De
no res, s’anotaven beneficis que en un mercat fantàstic s’especulava i s’obtenien
més crèdits fantasmagòrics.
Màgia i més màgia en mans de mags piramidals. Es
tractava d’un miracle. S’havia aconseguit la pedra filosofal per fi: or a
partir de papers.
Un altre huracà, ara a la inversa, està posant
les coses on han estat sempre: els diners, constants i sonants en poquetes mans
i en poquets països.
Res no ha passat sense la col·laboració
necessària de la ciutadania. Qualsevol vividor simpàtic, que oferia guanys a
venir, ha estat catapultat a la cúspide de la piràmide política. Ningú ha
preguntat l’origen de la riquesa que entrava als consistoris i governs. No
importava si ens regalaven bocates de saltxitxò o ens beneficiàvem en altres
serveis.
El model no s’ha posat en dubte. L’estupidesa
té alternativa?
