En els últims cinquanta estius, els què l’han acompanyat en la memòria a través del temps que li ha
tocat viure, i des dels quals, assegura, ha conegut la vulgaritat, la
mediocritat i la mesquinesa, des del carnaval de la falsedat diària; està tot
llest per a començar la festa del poble: el castell a la platja, l’enllumenat especial al llarg dels carrers del centre, els
petards, els canons... el soroll dels trabucs, l’alcohol necessari, la música
popular.... Tot ensamblat en el joc de mostrar la força de l’ego familiar i
tribal al carrer.
Una setmana de manifestació de la grandesa de
l’inconscient treballat des del conscient de tot l’any. La força del poble es
lluirà en germanor en la festa i, s’executarà
en clans durant la resta de l’any. Tot
per al poble sí, però amb distincions.
Des de fora de la festa també es viurà, però
amb infinitat de matisos enfront de l’espectacle mai disseccionat.
La cohesió
dels que ocuparan els carrers sense necessitat de permís governatiu, en estos
dies, en què les autoritats recelen de
les manifestacions per les pujades d’impostos i per les retallades de serveis
públics, és com a mínim, cridaner.
¿Fester i manifestant del descontent social i cívic a deshores? ¿Per la vesprada de
bracet del que col·labora i afavoreix les
retallades i per l’endemà escridassant-lo? Trastorns bipolars per a estudiar els experts.
Cohesió de grup, sense dubte, des d’una mirada decepcionant. Incoherent i penós, des d’una mirada freda.
Els grups s’autoestimulen i s’autoalimenten i
s’autoperpetuen des de tots els temps en
les nostres cultures. Si vols “medrar”
apunta’t i seguix l’escalafó que t’assignaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada