Ahir, el 75% dels meus alumnes de 4t. de
diversificació, van faltar a classe. He de dir que en el meu centre escolar,
ahir 30 d’abril, no teníem el “pont” de l’1
de maig. Els pares i mares dels meus alumnes van permetre l’absència dels seus
fills a l’Institut. Supose que els pares i mares estan assabentats de la falta
d’assistència, i em justificaran la no presència dels seus fills demà 2 de
maig. Llegirem les justificacions amb molta atenció.
El meu centre pertany al sistema públic d’ensenyament
de la Generalitat Valenciana. Em pregunte que si el centre fora privat, ¿els
pares hagueren permés el “pont” particular i personal?
Hem treballat a classe molts temes sobre la
responsabilitat personal, el futur professional i la crisi econòmica i no econòmica
que estem constatant en el dia a dia, d’estos
xiquets de 16 anys. Evidentment he d’haver-ho fet molt malament.
La falta d’assistència d’ahir, no és una
anècdota. L’absentisme és una pràctica habitual al llarg del curs. Mil raons i justificacions
al·leguen els pares i mares en les faltes d’assistència dels seus fills i
filles. A primera hora del matí: 8,20h, la primera classe lectiva, és una hora
fatídica. Els retards són habituals. No poden alçar-se del llit. Durant les
tres primeres classes lectives del dia es mouen regits pel subconscient, l’ego “desperta”
i es manifesta amb tota la seua força
sobre les 11 del matí. Els professors ens mostrem satisfets en eixes tres primeres
hores, en les quals, l’alumnat encara somnia amb els ulls oberts.
Estos xiquets són el nostre futur i el futur
del país.
L’assistència a les aules no és per “aprendre” sinó perquè és “obligatori” i
no tenen res millor a fer . S’avorreixen normalment , no sols a les aules,
també en les seues vides. Estan sensibilitzats per a consumir i jugar en espais
tancats. L’escola no els ofereix eixa possibilitat, per tant, cap interès cap a
ella.
Clar, parle del què conec, l’escola pública i
gratuïta. Y des d’un punt de vista general. En un marc concret, Benidorm,
ciutat turística. Ha de ser una excepció la meua experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada