M’envien publicitat per a màsters i estudis de postgrau de distintes
especialitats. Quina ironia. Per a què? Per amor a l’art ha de ser.
El gran fracàs de la societat espanyola (¿?)
consisteix en preparar a joves ciutadans per a res, per a cap futur.
El miracle espanyol dissenyat pels nostres
representants ha resultat ser un pla que s’aguanta en el no-res, en una
bambolla existencial i vital buida.
Hem reglamentat la societat civil en totes i
dada una de les actuacions més innòcues i vàcues imaginables:
al volant d’un vehicle privat o
transitant pels espais públics o privats. El ciutadà l’hem convertit en persona
presumptament culpable. Culpable de
tenir uns estudis, un màster... i exigir dignitat.
Hem aconseguit una societat que ni Aldous Huxley
s’haguera atrevit a relatar.
Els dissenyadors de societat segueixen dissenyant-nos-la
en els despatxos dels poderosos partits
polítics, grans bancs i grans empreses.
Un complot ben amerat amb la complicitat del futbol a manera de religió.
Si hi fora possible hui una revolució, els
primers símptomes d’esta, serien la
cremada dels estadis pels revolucionaris. El nou opi del poble (¿?) són els mitjans de
comunicació i el futbol.
De zombies es parla hui, referint-se a la
banca. Zombies en realitat, som els ciutadans que poblem estes terres del
senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada