En tota batalla cal reconèixer l’adversari. Bon any!

En tota batalla cal reconèixer l’adversari. Bon any! No hauríem d’oblidar la cita anterior. Després de llegir les mesures del nou Govern espanyol, sembla que l’adversari, en la declaració de guerra institucional, a la crisi –la nostra batalla— les mesures dictades van encaminades a “corregir” la maquinària de l’Estat. Com si l’engranatge fora el culpable de l’especulació financera. Contra aquesta –especulació— autèntic adversari, en la batalla per la supervivència de l’Estat democràtic ni piu, com diria un amic. Les finances especulatives han posat a l’Estat contra les cordes, com si d’un ring de boxa es tractara. Els tècnics –generals— economicistes estan portant la batalla confonent l’adversari: estem “matant-nos” entre nosaltres, en esta lluita inútil. I el que és pitjor, anem a quedar-nos sense municions. Un crit contra la insensatesa. Un crit contra la confusió pertorbadora. Un crit al trellat. Les úniques persones que estan en condicions de posar l’ase al davant del carro, són el personal del 15M. Són els únics amb propostes encaminades a definir l’adversari , la recuperació de la dignitat i la raó. Ni aigua als que no ens n’han deixat enmig del desert on som: sense criteris d’orientació, ni capacitat d’analitzar el per què més senzill. Jo no tinc res en comú amb un especulador financer que s’ha format personal i exclusivament, per a especular amb mi, amb la meua vida. És ell l’adversari, no la maquinària de l’Estat, ara, exànime.