diumenge, d’octubre 16, 2011

Pamflet

El moviment 15M està marcant el pas en aquest País i en aquestos moments. Les consciències lliures adormides en aquests últims trenta anys, comencen a dir ací som. La crisi econòmica i social, entre altres raons, ens ha despertat del somni del consum i tot gratis, o quasi. Hem necessitat veure’ns al carrer, expulsats, per despertar . Benvinguda crisi. El planeta o medi ambient, s’ho trobarà. Ja no s’inicien xalets en les altures de les muntanyes, ni, a la vora dels mars. Els diners s’han escampat a llocs que desconeixem. Dormen, esperen. Tenim una cita electoral el 20N. Ho tenim clar? Votarem als que han destruït tot un País? No pense en els últims quatre anys. Pense en els responsables polítics d’estos últims vint-i-cinc anys. Els votarem? Disposem de totes les possibilitats d’elecció, en les properes eleccions, des de la dreta a l’esquerra. Haurà que votar –si és que penses fer-ho— a qualsevol, excepte als partits responsables de la malifeta que patim. Dreta o esquerra, dos conceptes antics i rovellats pel consumisme i la banalitat humana. Si penses votar, fes-ho, però recorda-te’n dels responsables, d’estos últims vint-i-cinc anys! Tenim futur. Es tracta del futur dels nostres fills i dels nostres néts.

dimarts, d’octubre 11, 2011

Indignat amb nosaltres

Ahir vaig haver d’anar a València per qüestions mèdiques rutinàries. Hui quan he tornat a la meua faena, m’he trobat la classe on habitualment treballe amb els meus alumnes, amb desperfectes intencionats: la llibreria d’aula desordenada i amb brutícia, els radiadors sense els tapons que regulen l’aigua, una taula de l’alumne amb un torniol cargolat per a fer malbé al qui s’asseu ... Treballe en un lloc on pots trobar-te el millor i el pitjor de la societat, això no és cap novetat. Però per què destrossar i fer malbé allò que no és nostre? Es suposa que l’alumnat no ha estat mai sol a classe. Sempre són amb un professor. Quan, com i per què de l’actitud incívica? El cap de setmana passat, per la nit, uns adolescents, ara en la zona que jo residisc , ens van regalar, en el lloc de la celebració, tot un sortit de botelles de diferents begudes, bosses de plàstics de tots els colors i mides, vomitades i altres deposicions que, vam descobrir al matí següent, els que ens permetem un horari diürn els dies festius. Considere que la crisi econòmica no forma part de les nostres consciències. Vivim, encara, la borratxera de tot gratis i que la festa continue. Podem divertir-nos d’altres maneres, amb altres actituds? Tant mal ho fem a l’escola o a casa que, els nostres fills o alumnes, no saben dipositar en les papereres tot allò que ha d’anar a elles? Podem permetre’ns la continuïtat de la festa perpètua? Demà és festa, el dotze d’octubre, de què va això? Què celebrem Déu meu? Ens han canviat la Constitució, la que era Sagrada, en qüestió de vint-i-quatre hores. Mig país sense faena i, demà festa. Sols falta que férem una traca o un castell de focs d’artifici, amb un préstec de la CAM. No són els xiquets adolescents, són els vividors, adults, que, han establert un sistema, amb èxit, d’estupidesa ciutadana que cal explicar i denunciar.