Un trio especial

UN TRIO ESPECIAL.

Primera Part. Ell i ella.
Són coses que passen i, si a continuació, segueixes amb la lectura, potser et sorprengues, o no. Tenim la sort de tractar una còmplice en aquesta bella història, perquè de bella ho és. El què ja no tinc tanta seguretat és en la meua manera d’elaborar el tema sorprenent.
Ella és la llibertat en forma de senyora: alta, jove, molt agradable en el físic i en el seu imaginari. Una criatura excepcional. No conec altra senyora semblant, ni en tinc de referències. Escric, veient els seus ulls verds i vius com l’aigua. És la còmplice del contista. Europea en el sentit burgés que ha heretat les empentes del segle XVIII, del XIX, i del XX, deixant tota creença religiosa al marge del seu camí vital. És una producte del segle XXI ben assaonada.
Ell no se com és, físicament vull dir. La seua religió és Singh. I per ací és per on hauria de començar la bella història. Un senyor creient i practicant d’una religió índia, on Déu l’acompanya en tot moment i en tota circumstància, des que s’alça fins que es gita.

Segona part: l’encontre.
Ell la veia cada dia passar pel davant del seu establiment comercial de la moderna ciutat turística, a la vora del Mediterrani espanyol. El “veure-la” és quasi un distintiu d’ella. Tots els homes veiem sempre certes dones, es fan de notar, i no fa falta que ho detalle més: quan caminen pel món, sols en veus una, tenen eixe do. Destaquen sobre les altres dones: l’aire que respiren? el caminar? el color de la pell? la figura? l’aroma que les envolta? No ho sé. Destaquen. Ell és de nacionalitat índia, i com tots els homes de la rodalia, també es va quedar atrapat per la presència d’aquesta senyora que vorejava el seu establiment.
El sexe no sap de religions quan el desig espenta.
Va començar a ploure aquella vesprada, l’excusa per apropar-se i mantenir una primera conversa li va semblar urgent: buscà un paraigua de forma atrotinada i eixí corrents darrere d’ella, que caminava sense protecció. Bona tarda —li digué. Puc acompanyar-la? –continuà.
La conversa va continuar tots dos a sota del paraigua pel carrer tranquil i poc transitat. No se de què parlaren, ni com sorgí l’amistat a través del temps de la tardor, de l’hivern i d’aquest estiu. Però l’amistat produí els seus fruits al mostrar tant ell com ella la sinceritat i la honestedat.
Per altra banda, no hi ha millor manera per conèixer de debò les persones, que compartir amb elles, el menjar i el sexe. Els compartiren.

Tercera part: el trio.
Ell és un massatgista consumat: atent, respectuós i amable amb la seua estimada amant. La prepara i la tracta com a una deessa, amb olis i perfums en un ambient com si es tractés d’un conte de l’orient antic. Amb tot el temps del món. Un cerimonial difícil d’imaginar si no ets allí. Ella es deixa dur, somriu mentre li acaricia des dels ditets dels peus a la nuca, passant per tots els indrets del cos.
Mai han estat sols: unes fotos de dona, emmarcades, contemplen les escenes íntimes , altres fotos, també emmarcades, també els contemplen, però estes són unes pintures d’un buda.
Ella no ha fet cas d’aquests detalls: la mateixa dona en diferents retrats actuals, com si estigueren disposats per a contemplar-los, mentre disfruten dels seus cossos en el llit. Ella es deixa portar per les delícies de l’indi.
L’escena de la intimitat sempre acaba, una vegada la seua estimada ha arribat al súmmum del plaer, amb ell de genolls en un reclinatori, mentre el buda el contempla.
Tot un misteri per algú tan descregut com jo.