divendres, d’agost 05, 2011

De sabaters

Agost, quatre o cinc, no ho sap amb certesa. La Cala de Finestrat, a la tauleta més a prop de la platja. A l’ombra que hi és a les huit quaranta-cinc a.m. A l’extrem de llevant de la cala te’l pots trobar.

És en l’instant màgic d’un dia que ho és ara mateix.
Brisa suau i fresca que li entra des de dalt de la cala –s’esgola seguint el tram humit antic— mentre li seveixen, amb un somriure, un cafè amb llet en tassa blanca de terrissa, i mitja torrada de pa amb oli, que es servirà al gust.

Parla amb ell i riu de ser on és i ser ell mateix. Tot flueix natural des del seu benestar amb el lloc on es troba, on és servit: tauleta, mar, platja, sillonet, aire, cambrer, gent anònima, netedat, claredat, núvols, música, aire, ara de llevant que està entrant.... la ment lliure, surant i jovenívola, innocent, sense memòria.
Gent caminant pel trencall de la mar on l’arena et permet fer-ho amb el plaer de la comoditat. Tot va produint-se sense memòria, en present, amb la llibertat neta i honesta i agraïda.
Continua expressant emocions mitjançant el seu bolígraf que ha agafat abans d’eixir de sa casa, boli i tres fulls blancs, tres.

Continua escoltant la música de fons, dobla el primer full blanc per a continuar escrivint. Ho fa. Ara amb el llevant amb més alegria i coratge, fresc, molt agradable. Un dia d’agost a la vora de la mar amb el plaer conscient. Totalment sol en l’Univers impersonal. Un en l’engranatge incomprensible i inabastable. Un ser lliure com a producte d’una societat que li ho ha permés i ho ha fet possible. Un luxe hui. Ser lliure amb res o quasi res i amb tot, amb el caminar personal egotista.

De pensar que el nostre personatge s’havia proposat escriure sobre un article que va publicar ahir el diari Información, que tracta sobre dos sabaters del seu poble .... i ha acabat escrivint sobre ell, el què és, o el què ha de ser, com els sabaters, els més barats d’Espanya i, potser, els més lliures de tots els seus conciutadans : no es queixen, semblen honestos, tenen faena... passen desapercebuts. Són un exemple.
Fins ací el full blanc manuscrit, doblat amb dos en blanc, que m’he trobat a sota de la tauleta més a prop de la mar.