La nostra situació política-personal i econòmica ens ha portat a una realitat quotidiana que no es nouvinguda. Una borratxera festiva, lúdica, en els últims anys, ens ha acompanyat molt de temps en la nostra especial “grandeur”.
El què hui són plors, ahir era festa. Ens han fet una mala jugada, potser, però nosaltres hem anat d’orgullosos i prepotents pel món: tinc coneguts i saludats que coneixen països exòtics tant bé com jo conec la Serra d’Aitana.
Hem dissenyat el present que estem patint i descobrint. Res ha estat deixat a l’atzar. Els nostres joves han crescut sota el miracle econòmic espanyol sense especificar.
I per què dic aquestes coses que tots sabem i reconeixem? Perquè hem de saber d’on venen les nostres mancances que ara, sembla, que acabem de descobrir: el consumidor ha deixar de ser-ho per imperatiu de la realitat cruda i evident. No podem consumir cotxes, apartaments, viatges, aniversaris, festes, vestits, cerveses... ens hem despertat del somni. El senyor que ens regalà la droga, que possibilitava el consumir, ha canviat de plans.
Culpables, per acció o omissió tots. Uns més que altres però tots. Més, aquells que han tingut responsabilitats, i han permés, que la festa continuara sabent que havíem tocat fons.
No podem acollir-nos al benefici de la ignorància: la tradició dels grecs i del Mediterrani mil•lenari no ens ho permet. Sabíem que els excessos tenen conseqüències.
Després de tot, la història continua fluint i ens porta i ens espenta a una nova realitat, on no ens havíem preparat ,per fer-li front. Feliços nosaltres i despreocupats.
Les ideologies a Europa han estat enterrades. Ara sols es parla dels substantius corrupció i mercats. La corrupció és veïna nostra, però els mercats ningú sap on són. Es parla del poder financer com si d’un fantasma molt llunyà es tractara. Anem per bon camí en el diagnòstic, però hem de tornar a dissenyar el present amb altres teòrics.
Aquells que han permés que siguem on som, han d’apartar-se per no perllongar l’agonia actual: estem vivint un fracàs multitudinari i general.
Ara bé, una minoria poderosa, i sense cap de problema social-econòmic , està atenta al canvi i farà que no se n’ isca de mare...la història altra vegada pot ser-nos molt útil, també la memòria, de l’anomenada transició democràtica recent.
Una empenta històrica estem vivint. O tal vegada una sacsejada. Les revolucions eren al segle XX, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada