Gregorio Morán a La Vanguardia de hui, dissabte cinc de maig del dos mil set, publica el seu article setmanal, aquesta vegada titulat Una rica cultura de la pobreza.
El senyor Morán sempre es manifesta en la seua escriptura com un escriptor dens on les paraules són la clau per determinar el món de les persones que escriuen. Hui ens envolta el seu pensament, punt de vista personal,amb la figura d’Antonio Gamoneda, l´últim premi Cervantes de les lletres hispanes, i ho fa com sol fer-ho amb acritud a l’esquerra i la dreta del pensament oficialista de cada moment històric. Destaque la cita: “” en nosotros,los de la pobreza, el lenguaje será poética y semánticamente subversivo”” paraules de Gamoneda extretes del seu llibre de poesia Libro del frio . Altra cita: ”” Hubo un tiempo en que mis únicas pasiones eran la pobreza y la lluvia. Ahora siento la pureza de los límites y mi pasión no existiria si dijese su nombre””.
Estes dues cites de Gamoneda escollides per Gregorio Morán l’intimiden i l’abrumen – castellanisme que corregiré en saber l’equivalent en valencià . A mi també. La meua passió antiga ha sigut la pluja, la recorde des de darrere dels cristalls del balcó del primer pis de la placeta, en casa del meus iaios, tot això en els temps del cólera com li agrada definir aquells temps a Gregorio Morán.
La pobresa mai ha segut la meua passió, però l’he viscuda sense saber-ho. Ara la visc sabent-la.
