divendres, d’octubre 07, 2005

Dos lliris

Era a Israel. Mai havia vist dues guardianes, o tal vegada policies iguals. La gent caminava trafegada pel carrer. La llum i el color del dia marcaven l’alegria dels ciutadans d’un carrer comercial on els vianants anaven a la seua. Elles, les guardianes, policies, militars també, marcaven espectacularment la notorietat per a mi. Exclusivament per a mi. Ja dic que ningú més apreciava la distinció de les dues agents de l’autoritat: una camisa negra, sense cordar, nugada a l’altura del melic. Un short, també negre, cobria de manera magistral i perfecta les dues anques i un ventre, que imaginava llis. Els engonals com si tal cosa, com si mai hagueren estat depilats: blancs, blanquíssims i exageradament alts. Mai havia vist unes cames –blanquíssimes, insistisc- tan perfectes en altura i proporcions. Dos lliris al tacte.
Negre i blanc, contrast pell i teixit. Al voltant colors, molt color, tots els colors. El negre i el blanc sol per a elles. He de tornar a Israel. Vull viure protegit per la bellesa. O millor, necessite la bellesa per a viure.