Ella, Pauleta.2.

A les postres, després d’haver-nos begut la botella de cava amb el suquet deliciós –especialitat de la casa- que ens va preparar Lluís, una vegada més s’alçà, i, sense parlar-me, m’avisà de la seua absència durant uns trenta minuts.
Estava bonica, com sempre. Hui portava una brusa vaporosa on els seus pits es mostraven més gentils que mai : els peçons –de color de rosa- amb l’aureola marronenca destacaven del moré lleuger dels flamants pits. S’alçà dirigint dirigint-los cap els meus ulls, que eren al davant. Em va perfumar amb la característica olor que emanen els pits de les nostres congèneres femelles. Atordidor l’aire que em va acaronar els narius i que la vista confirmava en les formes exultants. La brusa deixava veure uns malucs graciosos mentre es dirigia als serveis que aquesta nit es trobaven en un pis inferior on hi érem nosaltres.
Vaig aprofitar per traure’m el bloc de notes que portava en la butxaca interior de l’americana i vaig començar a escriure el què ara estàs llegint, mentre que jo, també ara, ho escric a la vora de la meua copa amb dos boles de torró glaçat amb trossets de fruita confitada. Tot mentre encara m’acompanya el perfum peculiar dels pits que cercaven el cel, vius, de Pauleta.
La nit del 13 de maig del 2005 la recordaré també com especial. Aquesta vegada tardà quasi una hora, que em passà volant a causa de la meua escriptura.
Com sempre, serena, agradable i, com una femella que es sap posseïdora de les seues dots divines, em llançà una mirada esfereïdora com queixant-se per la meua satisfacció al comprovar la seua presència en cos i ànima.
Em desarmà. M’insinuà que no volia veure’m feliç. Em digué, per primera vegada, que m’havia estat infidel durant una llarga hora amb el senyor que tenia al darrere i, que sopava amb la seua muller i les dues filles petitones. Continuava desarmat. Dirigí els seus llavis al meus. Els vaig sentir durs, plens i, molt humits. Moltíssim.
Em va agafar la copa del gelat –ja no hi eren les dues boles de torró, sinó un líquid espés color torró- amb les dues mans i, amb la llengua, com una gata, va provar el líquid espés mentre no apartava la vista dels meus ulls.