dilluns, d’agost 30, 2004

sorpresa

Aparque a la vora de la carretera. Isc del cotxe camí de la sabateria. Una veu de dona jove em dóna la benvinguda: bona tarda. És una noia alta, bonica de tot, de pits, de llavis, d’ulls. Cabellera llarga, morena. Un somriure de familiaritat sincer. Un encant de noia. D’eixes que t’enduries a casa per a tota la vida.
Cerque unes sabates d’estiu. Em mostra les que disposa del meu número. No m’agrada cap: m’aconsella unes sandàlies. M’ordena seure, s’agenolla davant de mi ajudant-me a encabir-me -les: em mostra entre somriure i somriure uns pits espavilats dintre del sostenidor. Les seues mans són suaus al contacte amb el meu turmell.
Les sandàlies són com uns guants, tenia raó i li ho done. Sóc encantat pel poder d’aquesta noia. Li pregunte si té roba d’home,sols en veig de dona entre sabates. La resposta és que està esperant-ne. Ara sols disposa de pantalons texans. Me’ls mostra i m’agraden. Em convida a provar-me’ls. Ho faig, o millor ho intente: encara estic abaixant-me les bermudes que porte quan em pregunta com em venen . No ho dubte: descórrec la cortina del provador i amb el mateix somriure de familiaritat comprova com m’estaque els texans apartant-me el membre a un costat per a poder cordar-me.
Fregant-me la Visa per la maquineta em recorda que en una o dues setmanes rebrà camises i polos d’home. Li promet que passaré a provar-me.

diumenge, d’agost 29, 2004

l'estiu s'esmuny

Sóc a l'extrem del món esperant la senyal divina....... sols sent la mar.........la mar d'agost que res no diu. Jo espere i espere i cap cosa puc decidir. Engabiat estic per la pesada conciència apresa.
¡Sols hi veig clar quan bec! Hui no he begut.