Aparque a la vora de la carretera. Isc del cotxe camí de la sabateria. Una veu de dona jove em dóna la benvinguda: bona tarda. És una noia alta, bonica de tot, de pits, de llavis, d’ulls. Cabellera llarga, morena. Un somriure de familiaritat sincer. Un encant de noia. D’eixes que t’enduries a casa per a tota la vida.
Cerque unes sabates d’estiu. Em mostra les que disposa del meu número. No m’agrada cap: m’aconsella unes sandàlies. M’ordena seure, s’agenolla davant de mi ajudant-me a encabir-me -les: em mostra entre somriure i somriure uns pits espavilats dintre del sostenidor. Les seues mans són suaus al contacte amb el meu turmell.
Les sandàlies són com uns guants, tenia raó i li ho done. Sóc encantat pel poder d’aquesta noia. Li pregunte si té roba d’home,sols en veig de dona entre sabates. La resposta és que està esperant-ne. Ara sols disposa de pantalons texans. Me’ls mostra i m’agraden. Em convida a provar-me’ls. Ho faig, o millor ho intente: encara estic abaixant-me les bermudes que porte quan em pregunta com em venen . No ho dubte: descórrec la cortina del provador i amb el mateix somriure de familiaritat comprova com m’estaque els texans apartant-me el membre a un costat per a poder cordar-me.
Fregant-me la Visa per la maquineta em recorda que en una o dues setmanes rebrà camises i polos d’home. Li promet que passaré a provar-me.
On comença la imaginació? i on acaba? La teoria dels pols oposats no és correcta. Tot és en un punt: l'odi i l'amistat, la venjança i el perdó, el blanc i el negre.......La vida és un punt en l'Univers. Ell també és un punt. Déu, tal vegada siga també un punt.
dilluns, d’agost 30, 2004
diumenge, d’agost 29, 2004
l'estiu s'esmuny
Sóc a l'extrem del món esperant la senyal divina....... sols sent la mar.........la mar d'agost que res no diu. Jo espere i espere i cap cosa puc decidir. Engabiat estic per la pesada conciència apresa.
¡Sols hi veig clar quan bec! Hui no he begut.
¡Sols hi veig clar quan bec! Hui no he begut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)