diumenge, d’agost 29, 2004

l'estiu s'esmuny

Sóc a l'extrem del món esperant la senyal divina....... sols sent la mar.........la mar d'agost que res no diu. Jo espere i espere i cap cosa puc decidir. Engabiat estic per la pesada conciència apresa.
¡Sols hi veig clar quan bec! Hui no he begut.